Hemos recibido un correo suyo que os quiero transmitir. No he podido evitar emocionarme y sentir gratitud a todas aquellas personas, que como Laura, nos dan esperanza y animos para continuar con sus gestos.
"Em dic Diana. Ni tan sols recordo del temps que fa que hi sóc en aquest lloc. Hem van portar uns mesos després de l’atropellament d’aquell cotxe. Vaig sortir molt ràpidament del camí per saber si era el meu amo que temps enrere m’havia deixat abandonada allí i no vaig poder frenar a temps per causa de la meva desesperació.
Vaig sortir malparada, se’n va trencar la pota i sense les cures necessàries es va acabar soldant malament.
Sortosament em van recollir i em van portar a la Protectora d’Animals de Tarragona, on almenys tinc menjar i agua, i alguna carícia de tant en tant. No els culpo, entenc que no em puguin dedicar més temps, aquí som més de 300, i tots tenim darrera una història sense final feliç.
Els meus dies són tots iguals, i ja no serveixo per córrer ni per caçar, però jo espero dia rere dia que algú se m’endugui d’aquest lloc, perquè malgrat tot el que si prometo oferir és el meu amor incondicional la resta de la meva vida.
Si em voleu conèixer estic a la protectora d’animals i plantes de Tarragona. Recorda que jo t’esperaré el temps que faci falta, però si us plau, no m’oblidis."
Gracias de corazón..
No hay comentarios:
Publicar un comentario